Tamerlano és una òpera dividida en tres actes, amb música de Georg Friedrich Händel, amb llibret en italià de Nicola Francesco Haym, tot i què basat en la tragèdia La mort de Bajazet (1671) de Nicolas Pardon. L’estrena va ser al King’s Theatre de Londres el 31 d’octubre de 1724; al Gran Teatre del Liceu la vam poder veure per primer cop els dies el 6 i 9 de juliol de 2011 en versió concert.
Com passa en moltes de les òperes de Händel, aquest és un títol que ha estat repetidament manipulat, primer pel seu propi autor, però posteriorment pels directors musicals que l’han interpretat al llarg del segle XX.
Händel no va quedar content amb el llibret original, li va afegir la brillant escena de la mort de Bajazet, que ha estat considerada des d’aleshores una de les més brillants pàgines del compositor, i que té la particularitat d’haver estat escrita per a tenor, un tipus de veu poc de moda en aquella època.
Tamerlano és l’òpera número divuit de Händel i, igual com la major part de les seves obres, va ser composta en un període bastant curt (en només tres setmanes). Sobre un text del seu llibretista més habitual, Nicola Haym, amb qui ja havia col·laborat a Giulio Cesare i ho tornaria a fer en un altre dels seus títols més coneguts, Rodelinda.
En un moment en què Händel s’havia de sotmetre a la forta competència d’altres compositors, va recorrer sovint a herois de l’antiguitat clàssica o de l’Orient, que podien afegir un interès històric o llegendari, a més de servir a un esperit il·lustrat per establir interessants relacions entre els bons monarques i als qui utilitzen el seu poder per cometre abusos.
