Plácido Domingo a “La fanciulla del West”
La fanciulla del west és una òpera dividida en tres actes, amb música de Giacomo Puccini i llibret en italià de Guelfo Civinini i Carlo Zangarini, tot i que basat en l’obra de teatre The girl of the Golden West de David Belasco. L’estreva va ser el 10 de desembre de 1910 a la Metropolitan Opera House de Nova York. Al Gran Teatre del Liceu s’estrenaria el 24 d’abril de 1915.
Després de l’èxit de l’òpera Madama Butterfly, Puccini va tornar a la mateixa font d’inspiració, l’autor David Belasco, que també va escriure The Girl of the Golden West, que Puccini va seleccionar per a la seua següent òpera i que acabaria titulat La fanciulla del west (La noia de l’oest).
L’estrena va comptar amb Emmy Destinn en el paper de Minnie, Enrico Caruso com a Dick Johnson i Pasquale Amato com Jack Rance; la direcció va anar a càrrec d’Arturo Toscanini. Per tant, uns noms no gens menyspreables.
Aquesta va ser la primera estrena mundial d’una òpera a la Metropolitan Opera House de Nova York, i va esdevenir un enorme èxit en tots els Estats Units d’Amèrica. Tot i això, mai no ha aconseguit una efectiva popularitat a Europa. De fet, des de l’any 1984 no es representa al Gran Teatre del Liceu.
Aquesta és una òpera curiosa, ja que l’acció hi té molt de pes, quasi com si es tractés d’una obra de teatre parlada; i la música es converteix en un accent de l’acció. Això també es tradueix en què no hi ha grans escenes líriques, com sí passa en la majoria d’obres de Puccini, i potser això ha fet que el públic europeu no la valori de la mateixa manera que la resta del catàleg puccinià.
