Tosca és una òpera dividida en tres actes, amb música de Giacomo Puccini i amb un llibret en italià de Luigi Illica i Giuseppe Giacosa, tot i que basat en el drama de Victorien Sardou titulat La Tosca de l’any 1887. L’estrena va ser a Roma, al teatre Costanzi; concretament el 14 de gener de l’any 1900, mentre que a Catalunya hi arribaria per primer cop el 30 de març de 1902 al Gran Teatre del Liceu, teatre que l’acull de nou del 4 al 21 de gener.
El drama teatral original de Victorien Sardou va ser estrenat a París l’any 1887, i Puccini el va veure a Milà el mateix any, amb Sarah Bernhardt com a Tosca. Immediatament, Puccini va demanar al seu editor Giulio Ricordi que adquirís els drets a Sardou per tal de poder realitzar una òpera. I així va fer Ricordi, però l’operació es va tancar l’any 1893, però per a ser adjudicats els drets al compositor Alberto Franchetti.
Paral·lelament, Illica en va escriure el llibret, i a l’octubre de 1894 Franchetti, Ricordi, Illica i Giuseppe Verdi van reunir-se amb Sardou per a mostrar-li. Verdi es va mostrar especialment fascinat amb aquesta tragèdia, però va refusar compondre’n la música si Sardou no li proporcionava un altre desenllaç, ja que considerava l’obra massa tràgica.
Passats pocs mesos, Franchetti va admetre finalment que no era capaç de compondre la música per a aquest drama, i aleshores Giulio Ricordi li va demanar a Puccini que se’n fes càrrec. Puccini encara estava ofès, i només la intervenció de Verdi el va poder convèncer, i finalment va acceptar.
Va començar el treball l’any 1896, després d’acabar La bohème. Ricordi va posar a Giuseppe Giacosa a treballar amb Luigi Illica en el llibret, però Giacosa no estava a l’alçada i va tenir diverses disputes amb Sardou. Puccini també va discutir amb Illica, Giacosa i Ricordi.
A l’octubre de 1899, després de tres anys de difícil col·laboració, l’òpera estava enllestida. Atès que el tema de l’òpera era un tema romà, van decidir que l’estrena havia de de ser a la Ciutat Eterna, al Teatro Costanzi.
L’obra havia despertat una notable curiositat, arran de la seva llarga i difícil gestació. A l’estrena van assistir la Reina Margarida, el primer ministre Luigi Pelloux i molts compositors, entre ells Pietro Mascagni, Francesco Cilea, Franchetti i Sgambati.
L’èxit va ser total, tot i que va sorprendre la diferència d’ambient entre Tosca i l’obra precedent del compositor, la crua, però dolça La bohème. De fet, Puccini va assegurar que “amb La bohème volíem aconseguir llàgrimes; amb Tosca volem exacerbar l’esperit justicier de l’ésser humà i fatigar els seus nervis. Fins ara hem estat tendres, ara serem cruels”. No cal afegir res més.
