Lucia Popp
Lucia Popp

Die Zauberflöte (La flauta màgica) és un siengspiel dividit en dos actes, amb música de Wolfgang Amadeus Mozart i llibret en alemany d’Emmanuel Schikaneder. L’estrena va ser el 30 de setembre de 1791 al Theater auf der Wieden. Van haver de passar molts anys abans no s’estrenés a Catalunya, ja que no seria fins el 15 de gener de 1925 que no es representaria per primer cop al Gran Teatre del Liceu.

Fins el proper 2 de juliol podem veure-la de nou al Liceu, en aquesta ocasió amb direcció musical de Gustavo Dudamel, escènica de David McVicar i amb Javier Camarena com a Tamino. A més d’un bon grapat de cantants catalans de gran talent.

L’argument de la La flauta màgica ens parla del combat de la llum contra la nit, les il·lusions i els enganys, permetent la instauració d’un ordre nou, que hereta de l’ordre antic i de les llums. El bé triomfa, simbolitzat per l’amor trobat pels personatges (Tamino amb Pamina i Papageno amb Papagena). Per tant, es tracta d’un títol carregat de simbolisme que també beu de referents maçònics com ho són, per exemple, les proves iniciàtiques. I, per això, hi ha tantes possibles lectures com possibles espectadors. El que és cert, és que es tracta d’una obra que agrada a grans i petits, i que descobrir-la en fa dibuixar un somriure als llavis.

 

Share →

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.