Claude Debussy
Claude Debussy

Pelléas et Mélisande és una òpera dividida en cinc actes, amb música de Claude Debussy i llibret en francès del mateix compositor, tot i que basat en l’obra de teatre homònima de Maurice Maeterlinck, que també va col·laborar en l’elaboració del llibret. Es va estrenar a l’Opéra Comique de París el 30 d’abril de 1902, a Catalunya va veure’s per primer cop al Teatre Tívoli de Barcelona, el 1919. Ara l’acull, de nou, el Gran Teatre del Liceu, del 28 de febrer al 18 de març, amb una producció signada per l’artista resident del teatre, el director Àlex Ollé.

Per entendre Pelléas et Mélisande hem d’entendre què és el Simbolisme, un moviment literari iniciat per Charles Baudelaire amb Les flors del mal, i del que Maurice Maeterlinck (autor del llibret de l’òpera, juntament a Debussy) forma part d’aquest moviment. No pretenen descriure la realitat, de fet s’oposen a les descripcions realistes. El seu objectiu és descriure aspectes de la realitat que no són evidents. Enlloc d’expressar els aspectes superficials de l’experiència humana, es concentren en les impressions que transmeten aquestes experiències i les emocions subliminals que alliberen. Per això, en l’argument no trobem una trama lineal ni grans escenes, sinó escenes quotidianes aparentment intranscendents, íntimes, que ens generen dubtes, certa sensació d’anhel i misteri.

Per tant, l’òpera descriu un apassionat triangle amorós entre Pelléas (tenor), el seu germà Golaud (baríton) i Mélisande (soprano lírica). Està ambientada en un regne imaginari anomenat Allemonde. No hi ha referències temporals, tot i que se’ns suggereix que l’acció transcorre durant l’Edat Mitjana. Les diferents escenes ens parlen del poder, l’ambició, l’amor, el desamor, la família, la vida, la mort, la traïció, etc.

Es tracta d’una òpera onírica i sensacional que us proposem descobrir mitjançant aquest capítol dels Moments d’òpera.

 

Share →

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.