Nadine Sierra

Lucia di Lammermoor és una òpera dividida en tres actes, amb música de Gaetano Donizetti, i llibret en italià de Salvatore Cammarano, basat en la novel·la The Bride of Lammermoor de Sir Walter Scott. Van estrenar-la l’any 1835 al teatre San Carlo de Nàpols. L’estrena a Catalunya va ser el 15 de setembre de 1849 al Gran teatre del Liceu, teatre que l’acull de nou del 16 al 28 de juliol, amb l’atractiu de les veus de Nadine Sierra com a Lucia i Javier Camarena com a Edgardo.

La novel·la de Sir Walter Scott, en la què es basa el llibret de l’òpera, va ser publicada l’any 1819 en una sèrie anomenada Contes del meu hostaler, que s’inicia amb una profecia del poeta Thomas the Rhymer, en la qual diu que l’últim dels Ravenswood es casaria amb una difunta. I en certa manera això és el que passa a l’òpera. De tota manera, la novel·la i el llibret mantenen certes diferències que val la pena destacar. Per exemple, a la novel·la, els responsables del distanciament entre els dos joves enamorats són els pares, en especial la mare de Lucy (Lucia a l’òpera), ja que insisteix en allunyar a la seva filla del que considera l’enemic de la família. Tot i aquesta consideració,Edgardo, és l’amor de Lucia.

Els fets de la novel·la van ser ben rebuts per Cammarano (el llibretista), tot i que per a reduir el nombre de personatges va simplificar l’oposició familiar en la figura del germà, Henry (Enrico a l’òpera).

És important destacar que la novel·la de Walter Scott es basa en un fet real ocorregut a Escòcia al segle XVII i que va tenir un final una mica diferent, ja que Arthur Bucklaw va sobreviure a les ferides que va causar-li Lucy en la nit de noces; l’autor, lògicament, va preferir una mort melodramàtica del personatge, més afí a la lògica romàntica del moment.

L’òpera de Donizetti va tenir un èxit espectacular i va interpretar-se per tot l’àmbit operístic internacional repetidament. Per a donar més relleu a la figura, habitualment secundària del tenor, el compositor va donar-li una escena final amb recitatiu, ària i cabaletta que va servir per a que el tenor com a institució augmentés el seu prestigi; sobretot quan el tenor francès Gilbert Dupré va començar a cantar amb veu plena el paper d’Edgardo (enlloc d’usar el falset en la zona aguda com s’havia fet tradicionalment), cosa que va fascinar al públic francès i, amb el temps, a tots els amants de la lírica.

 

Share →

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.