G. Rossini
G. Rossini

L’italiana in Algeri és una òpera buffa dividida en dos actes, amb música de Gioacchino Rossini i llibret en italià d’Angelo Anelli. Es tracta, però, d’un llibret ja utilitzat, anteriorment, pel compositor Luigi Mosca (1808). La seva estrena va ser al teatre San Benedetto de Venècia el 22 de maig de 1813. A Catalunya va estrenar-se al Teatre de la Santa Creu de Barcelona, el 29 d’agost de 1815.

Després d’encertar-la amb l’òpera seriosa Tancredi, Rossini tornà a encertar-la, en aquest cas amb una òpera còmica. Un títol en el que es repeteix, sense cap mena de dubte a propòsit, la història del El rapte en el serrall de Mozart; però en aquest cas amb situacions canviades: és una dona la que es decideix a salvar, intrèpidament, al seu xicot, presoner a Alger. Es considera que amb aquesta obra, Rossini, va voler homenatjar a qui sempre va ser un referent per a ell, el gran Wolfgang Amadeus Mozart.

Perquè un argument d’aquestes característiques pogués passar l’aprovació de la censura de l’època, cal recordar que va ser escrita i estrenada a les primeries del s. XIX, el primer requisit era que Isabella no viatgés sola -hauria de portar un acompanyant masculí perquè garantís la seva integritat-, encara que per a evitar lectures malicioses respecte aquesta companyia, al llibret deixen ben clar que es tracta d’un vell força patètic i sense cap accent de seducció per la jove.

Rossini, va buidar en aquesta òpera el sac de la inventiva. Els seus brillants concertants són diferents a tot el que s’havia vist fins aleshores (començant pel primer, Elvira-Zulma-Haly-Mustafà, i seguint amb el trepidant final de l’acte primer, el septet de les onomatopeies, en el que tots expressen els sorolls que senten al cap, com a exemple del seu atribolament).

Asseguren que l’òpera la va compondre en tan sols un mes, alguna font creu que en menys dies, i el mateix Rossini havia dit que en només 18 dies. Va ser un èxit notable, tot i que hi introduiria canvis progressius per a actuacions posteriors a Venècia, Milà i Nàpols, durant els següents dos anys.
L’òpera és notable per la barreja que fa Rossini dels estils d’òpera seriosa i òpera còmica.

 

Share →

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.