Renata Tebaldi
Renata Tebaldi

Adriana Lecouvreur és una òpera dividida en quatre actes, amb música de Francesco Cilea i amb un llibret en italià d’Arturo Colautti, basat en el drama d’Eugène Scribe i Gabriel-Jean-Baptiste-Ernest-Wilfrid Legouvé de títol homònim. L’estrena d’aquesta òpera va ser el 6 de novembre de 1902 al teatre líric de Milà. A Catalunya va poder veure’s, per primer cop, al Gran Teatre del Liceu, el 7 de maig de 1903.

Quan el verisme (tendència operística que ens vol parlar de la veritat), quasi encara no havia començat a caminar, els autors veristes com Cilea, ja van descobrir que una profunda aproximació el més realista possible al món del segle XVIII, seria molt eficaç per a trobar els crus contrastos amb la vida “real”; això li va permetre a Cilea no només escriure una molt bona mostra de verisme, sinó també a intentar combinar, amb molt bona fortuna, alguns dels ideals del belcantisme del passat amb les necessitats expressives del teatre verista dels primers anys del segle XX.

Als seus inicis aquesta òpera no va tenir una acollida suficient com per a crear escola, però cap a l’any 1940 va començar a ressorgir de la mà, sobretot, de les grans intèrprets com Mafalda Favero, Mercè Capsir i, sobretot, Renata Tebaldi, que va imposar aquesta òpera al Metropolitan de Nova York, contra el desig explícit de l’empresari que dirigia el teatre.

 

Share →

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.