Luciano Pavarotti
Luciano Pavarotti

Il trovatore és una òpera dividida en quatre actes amb música de Giuseppe Verdi, i llibret en italià de Salvatore Cammarano, completat per Emanuele Bardare; tot i que basat en el drama en castellà El trovador (1836) i d’Antonio García Gutiérrez.

L’estrena va ser al Tetare Apollo de Roma, el 19 de gener de 1853. A Catalunya va representar-se per primer cop el 20 de maig de 1854 al Gran Teatre del Liceu, teatre que l’acull de nou els dies 1 i 4 d’octubre. De fet, havia de representar-se amb l’atractiu de la presència d’Anna Netrebko en el rol titular, però no podrà ser a causa de la COVID-19; el que sí hi serà és el director veneçolà Gustavo Dudamel, que debutarà al teatre de les rambles.

Va ser el mateix Verdi qui va tenir la idea de compondre una òpera sobre el tema de García Gutiérrez, encarregant a Salvadore Cammarano la reducció de la història per a adaptar-la a un llibret d’òpera. El poeta napolità va morir sobtadament l’any 1852, poc després de concloure el llibret, i Verdi, que desitjava fer alguns afegits i modificacions, va haver de recórrer a la intervenció d’un col·laborador de Cammarano, Leone Emanuele Bardare. Bardare va haver de treballar sota precises instruccions del compositor. El mateix Verdi, per una altra banda, va intervenir personalment sobre els versos finals de l’òpera, abreujant-los.

L’any 1857 Verdi va revisar la partitura arran de la seva estrena a París, afegint-hi un ballet.

La trama -complexa i novel·lesca- es desenvolupa entre Biscaia i Aragó en el marc de la Guerra civil catalana a les primeries del segle XV.

 

Share →

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.