Joyce DiDonato
Agrippina és una òpera dividida en tres actes, amb música de Georg Friederich Händel i amb llibret en italià de Vincenzo Grimani, famós empresari de l’òpera veneciana, ciutat que va viure l’estrena del títol un 26 de desembre de 1709 al Teatro San Giovanni Grisostomo. És aquesta la sisena òpera de Händel, títol que va poder veure’s per primer cop a Catalunya el 16 de novembre de 2013 al Gran Teatre del Liceu, teatre que l’acull de nou el proper 18 de maig en versió concert, i amb la presència de Joyce DiDonato.
Agrippina és una òpera barroca i no només per la música de Händel –una trentena de breus àries da capo així ho acrediten–, sinó també pel llibret del cardenal Grimani –propietari del teatre de Venècia on s’estrenà l’any 1709–, que es val d’alguns dels recursos més característics del teatre barroc, com la juxtaposició d’escenes líriques i còmiques, els canvis sobtats en l’argument, la complexitat estilística o una dramatúrgia orientada a l’espectacle: recursos, de fet, destinats a sorprendre i fascinar els espectadors, que tenien en l’òpera un espectacular entreteniment de masses, i els empresaris n’eren conscients i promocionaven espectacles que despertessin l’interès del gran públic.
L’argument, que podeu conèixer en el programa d’aquesta setmana, es refereix a les intrigues prèvies a la tria del successor de l’emperador Claudio. El text, però, no tracta d’intrigues polítiques, sinó d’intrigues familiars i, més exactament, de les maquinacions de la dona de Claudio –Agrippina– per aconseguir que Nerone, fill seu d’un matrimoni anterior, sigui proclamat emperador.
El caràcter d’Agrippina –pèrfida però intel·ligent– li permet superar els reiterats canvis de fortuna que es produeixen i manipular la resta de personatges.
