Montserrat Caballé

Montserrat Caballé, una imponent “Elisabetta”

Estrenada al teatre San Carlo de Nàpols, el 4 d’octubre de 1815, Elisabetta, regina d’Inghilterra va ser la primera col·laboració de G. Rossini amb aquest teatre italià, una relació professional que donaria molt bons resultats, ja que després d’aquesta primera producció en vindrien 17 més.

Després dels amargs dies de l’ocupació napoleònica, la ciutat de Nàpols tornava a la “normalitat” borbònica, i per això la cort de Ferran de Nàpols volia que la ciutat recuperés el seu estatus de capital. Per això també s’havia de reiniciar la tradició operística oficial del teatre San Carlo, i l’empresari del teatre, Domenico Barbaja, sabia que tenia un espectacle prou digne per una circumstància tan solemne. En aquell moment, i malgrat la seva joventut, Rossini ja era el més famós compositor d’Itàlia, però a Nàpols no havien vist encara totes les seves possibilitats.

L’empresari, per assegurar-se l’èxit de la presentació de Rossini, li va concedir una obra principesca, però sobretot a la “prima donna” de la companyia, alhora que la seva amant, la diva espanyola Isabella Colbran, una mezzosoprano que despertava passions allà on cantava. De fet, a partir d’aquesta producció d’”Elisabetta”, la Colbran esdevindria la reina absoluta de les produccions de Rossini.

Elisabetta va ser una òpera molt valorada durant dècades, tot i que després va passar a l’oblit. Cap als anys 1950 va tornar a representar-se tímidament, no va ser fins que la soprano Montserrat Caballé va fer-se seu el títol, adpatant-lo a les seve impressionants possibilitats, que l’obra va causar furor universal. De fet, si avui dia és encara un títol reconegut, és gràcies a l’impuls que va donar-li la soprano catalana, a qui avui escoltarem, és clar.

Descobreix aquest poc conegut títol de Rossini a través dels Moments d’òpera:

Share →

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.