Joyce DiDonato com a 'Maria Stuarda'

Joyce DiDonato com a ‘Maria Stuarda’

Maria Stuarda és una tragèdia lírica, o òpera tràgica, en tres actes, amb música de Gaetano Donizetti, i llibret en italià de Giuseppe Bardari, tot i que basat en l’obra Maria Stuart (1800) de Friedrich von Schiller.

Amb la seva forma original, marcada per la censura, va ser estrenada el 30 de desembre de 1835 al teatre alla Scala de Milà. L’estrena catalana va ser al Teatre de la Sta Creu, l’any 1842. Però al Liceu no va veure’s fins el 5 de gener de 1969. Tot i això, del 19 de desembre al 10 de gener torna al teatre de les rambles, on s’ha pogut en 17 ocasions, poques sent un títol de Donizetti, i més tenint en compte que Montserrat Caballé o Edita Gruberova han estat algunes de les veus que han encarnat a la reina escocessa.

Maria Stuarda forma part del conegut com a Cicle Tudor (és la continuació d’Anna Bolena -mare d’Elisabetta-, que vam conèixer a la darrera edició dels Moments d’òpera, i precedeix a Roberto Devereux, títol protagonista de la propera edició del programa i on ens presenten a una ja decrèpita Elisabetta), totes òperes al voltant de la figura de la reina Elisabet I d’Anglaterra.

Com moltes altres òperes de l’època, Maria Stuarda va tenir inconvenients amb la censura. Donizetti la va compondre per encàrrec del Teatre San Carlo de Nàpols. Però durant els assajos, l’any 1834, va rebre l’ordre de canviar el text per eliminar qualsevol referència a la disputa entre Elisabet I d’Anglaterra i Maria Stuart, i l’execució de Maria a l’òpera. Hem de tenir en compte que la cort de Nàpols, governada per Borbons, era en aquells moments la més conservadora d’Europa. De manera que va estrenar-se amb retalls a causa de la censura, i sota el títol de Buondelmonte.

El 1866, Maria Stuarda tornava al Teatre San Carlo, en aquesta ocasió amb el seu llibret original; ja que la dinastia Borbó ja no regnava a la ciutat, i això va fer possible l’estrena.

Share →

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.