Edita Gruberova (com a Anna Bolena) i Albert Galceran, durant les representacions del títol al Liceu al gener de 2011

Edita Gruberova (com a Anna Bolena) i Albert Galceran, durant les representacions del títol al Liceu al gener de 2011

Des d’aquesta setmana, i les dues properes, dedicarem els Moments d’òpera a Elisabet I, filla d’Enric VIII d’Anglaterra, reina que va inspirar a Donizetti per a iniciar al conegut com a Cicle Tudor. Tot plegat coincidint amb les properes representacions de Maria Stuarda, el segon títol del cicle, i que properament arribarà al Gran Teatre del Liceu.

Anna Bolena és una òpera dividida en dos actes, amb música de Gaetano Donizetti, i llibret en italià de Felice Romani, tot i que basat en una adaptació dramatitzada de vàries peces teatrals d’Alessandro Pepoli i Marie-Joseph Chénier (germà d’Andrea Chénier, poeta que va inspirar Umberto Giordano per a compondre una òpera). Van estrenar-la al teatre Carcano de Milà el 26 de desembre de 1830.

Com bé se sap, el romanticisme va gestar-se en la darrera part del segle XVIII a Anglaterra, en un intent de recuperar l’interès per l’Edat Mitjana, remota i gòtica; especialment a les illes britàniques (Irlanda, Gal·les i Escòcia), on vivien els bards, uns trobadors locals que cantaven històries acompanyats de l’instrument nacional: l’arpa. Tots aquests elements van ser considerats indispensables a tota obra que volgués aspirar als nous aromes romàntics, i moltes òperes italianes de l’època de 1830 transcorren en aquest ambient. Anna Bolena va ser una pionera d’aquest moviment.

Els ingredients que composen el fons històric d’aquesta òpera són: un drama de la monarquia anglesa (la censura italiana era més benèvola amb l’elecció de temes monàrquics llunyans, cosa que també va propiciar l’elecció dels reis anglesos com a argument de varies òperes, ja que no eren cristians, sinó anglicans). Un altre ingredient són els ambients gòtics dels palaus anglesos del moment, l’arpa (en mans de Smeton ja al primer acte) i, finalment, com no, l’atordiment mental, proper a la bogeria, de la protagonista, que justificava les moltes exhibicions vocals de la protagonista, molt admirades pel públic romàntic.

Sobre aquest conjunt d’elements, i sumant-hi els arguments de les obres teatrals d’Alessandro Pepoli, Anna Bolena (1788) i Henry VIII, de Joseph-Marie Chénier, més algunes fonts secundàries, van ser el material sobre el qual va treballar el llibretista Felice Romani, que, preferiblement, treballava amb el “rival” de Donizetti, Vincenzo Bellini.

Destacar que Elisabet -eix central del Cicle Tudor, completat amb els títols Maria Stuarda i Roberto Devereux– va ser la cinquena i última monarca de la dinastia Tudor. Filla del rei Enric VIII, va néixer princesa però, la seva mare, Anna Bolena, va ser executada tres anys després del seu naixement i Elisabet va ser declarada il·legítima. Va ser la mort de la seva germana, Maria, sense successió el que la va convertir en única hereva del Regne del seu pare.

L’òpera Anna Bolena va tenir una circulació molt extensa per Europa al llarg del s. XIX. De fet l’any 1847 va ser el títol escollit per a la primera representació lírica del Gran Teatre del Liceu. Això va motivar que l’any 1947, el del centenari del GTL, tornés a programar-se. Des d’aleshores s’ha pogut veure en moltes ocasions, la darrera amb la soprano Edita Gruberova en el rol principal.

Share →

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.