Anna Netrebko

Anna Netrebko

Vuit anys abans de la composició de Iolanta, Txaikovski va entrar en contacte amb el drama de Hertz a través de la publicació del mateix a l’Herdald Rus. La història el va encisar per la seva poesia, originalitat i abundància de moments lírics, i es va proposar utilitzar-la per a una òpera.

Però l’oportunitat no es va presentar fins l’any 1890, quan el director dels Teatres Imperials, Ivan Vsevolozhski, li va encarregar la composició d’un programa doble: un ballet de dos actes i una òpera d’un acte. Per al ballet li va ser proposat el conte El Trencanous de Hoffmann, i El rei dels ratolins, però per a l’òpera va ser el mateix Txaikovski qui va proposar Iolanta, que al seu parer proporcionava l’escaient contrast amb el tema del ballet.

Després de la composició de La dama de piques, Txaikovski estava preocupat sobre la seva inspiració creativa després de tan exigent projecte. Durant la composició de la nova òpera Txaikovski es va mostrar insegur i va considerar que la seva música era repetitiva, especialment en comparar Iolanta amb la seva primerenca òpera: La fada. No obstant això, aviat es va reconciliar i entusiasmar amb el nou projecte.

L’acollida per part del públic va ser bastant favorable, tot i que alguns col•legues, com ara Nikolai Rimski-Kórsakov van considerar que es tractava «d’una de les més febles obres de Piotr Ilitx Txaikovski», afegint que «tot en aquesta òpera és decebedor».

Potser per tractar-se d’una òpera en un acte, Iolanta no ha gaudit de continuïtat en els teatres d’òpera, ateses les dificultats d’encaixar òperes de curta durada en la programació convencional. No obstant això, Iolanta és molt estimada pels amants de la música de Txaikovski i gaudeix de prestigi en els teatres d’Europa oriental.

És aquest el proper títol que es representarà al Gran Teatre del Liceu; de fet seran els dies 10 i 13 de gener, amb tres grans atractius: la presència de l’Orquestra Simfònica i el cor del teatre Mariinski de Sant Petersburg, la direcció musical de Valeri Gergiev i, sobretot, el debut a Barcelona de la gran soprano Anna Netrebko.

És per això que, un cop més, el director artístic del Liceu, Joan Matabosch ens donarà pistes de perquè no hem de perdre’ns aquesta òpera en versió de concert:

Share →

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.