Idomeneo, re di Creta és una òpera seriosa dividida en tres actes, amb música de Wolfgang Amadeus Mozart amb llibret en italià de Gian Battista Varesco, basat en el llibret d’Antoine Danche per a l’òpera francesa Idoménée (1712), d’André Campra. Van estrenar-la a l’òpera de Munich el 29 de gener de 1781.
Idomeneo marca el primer gran pas de Mozart en el camp operístic, i l’èxit que va assolir en la seva estrena va vèncer els últims dubtes del músic per abandonar el seu Salzburg natal i establir-se definitivament a Viena, a la recerca d’un ambient més obert i internacional.
Aquest “dramma per musica” va néixer per encàrrec de l’Elector de Baviera, Carl Theodor, per a la temporada de Carnaval de 1781, i la seva composició va ser extremadament lenta, tant per la severa influència de Leopold Mozart sobre el treball del seu fill, com per les poderoses exigències dramàtiques i vocals imposades pel jove compositor, amb constants revisions del text i de la partitura.
L’obra, un cop estrenada, va caure en l’oblit, fins que va ser recuperada al Festival de Glyndebourne a mitjans el segle XX, i actualment és un dels títols mozartians més valorats.
Mozart tenia vint-i-cinc anys quan la va compondre. És la seva tercera òpera seriosa, després de Lucio Silla i Il re pastore. És una òpera llarga. Segueix l’estil d’òpera seriosa italiana, amb la seva alternança tradicional d’àries i recitatius. Però trenca amb els límits interns i externs de l’òpera seriosa formal metastasiana, amb gestos violents i imperatius.
Es nota la influència francesa a l’hora de proporcionar profunditat dramàtica i veracitat escènica. L’orquestració és, també, més rica que en obres anteriors. De fet, hi ha elements d’experimentació, com la continuïtat entre escenes, sense un tall marcat entre elles, la inserció de danses i peces orquestrals, així com els destacats cors, que assumeixen un rol actiu en la trama.
Els personatges no són de cartró pedra, sinó que tenen profunditat dramàtica, en particular Ilia, Idomeneu i Electra. De fet, es considera la millor òpera seriosa de Mozart, fins i tot la millor del seu gènere en el segle XVIII.