Lohengrin és una òpera dividida en 3 actes, amb música i llibret en alemany de Richard Wagner, tot i que basat en les llegendes medievals germàniques. L’estrena va ser al teatre de la Cort de Weimar, el 28 d’agost de 1850. A Catalunya va poder veure’s per primer cop al Teatre Principal de Barcelona, el 17 de maig de 1882. Ara torna al Liceu, del 17 al 30 de març, en una nova producció signada per Katharina Wagner, besnéta del compositor i actual màxim responsable del festival Wagner de Bayreuth.
La poètica narració de Lohengrin que Wagner va posar en circulació, ja des de l’exili, gràcies a la generosa ajuda de Franz Liszt, què va aconseguir representar-la a Weimar amb una orquestra de tan sols 38 músics, va omplir gradualment Europa d’imatges que van estendre l’imaginari wagnerià, començant pel palau del rei Lluís II de Baviera a Neuschwanstein.
L’obra va representar un moment dolç de la inventiva wagneriana, alhora que la primera culminació del sistema del leitmotiv, el recurs musical que s’utilitza per tal d’ubicar a l’espectador; així cada personatge i tema té un motiu musical adjudicat. Fins aleshores Wagner només havia usat aquest recurs parcialment.
Lohengrin ha estat l’òpera més programada pels teatres, per tal d’allunyar els recels que molts senten per l’òpera wagneriana. Tot i això, aquesta òpera van cantar-la molt de temps en italià, i se solia aplaudir, i fins i tot es repetia, el relat de Lohengrin, el raconto “In fernem land”.
L’al·lusió a Montsalvat, que s’ha pensat podria ser relatiu a la muntanya de Montserrat, va ser inventada per Wagner; les llegendes antigues parlaven d’un lloc meridional anomenat Munsalveche, que no sembla fàcil d’identificar.
