La pietra del paragone és una òpera, o melodramma giocoso, dividida en dos actes, amb música de Gioachino Rossini, i llibret en italià de Luigi Romanelli. L’estrena va ser al teatre alla Scala de Milà, el 26 de setembre de 1812.

L’estiu de 1812 va ser agitat per a Rossini, ja que va emmalaltir amb una febre recurrent durant la composició de La pietra del paragone, el primer encàrrec de Rossini per al teatre alla Scala de Milà. El jove compositor ja s’havia guanyat una reputació a Venècia, on L’inganno felice havia estat un èxit esplèndid al gener al Teatro San Moisè. L’empresari del San Moisè immediatament va encarregar tres farses més a Rossini, incloent-hi La scala di seta, i Rossini també va acceptar una comissió del Teatro La Fenice de Venècia d’una òpera seriosa, Tancredi, que s’estrenarà el 6 de febrer de 1813.

A principis de juliol, Rossini va arribar a Milà des de Venècia per començar a treballar en La pietra. El llibretista, Luigi Romanelli, i Rossini van començar a treballar com sempre prop de la data d’obertura programada del 19 de setembre. El llibret va ser construït a l’antiga, amb recursos còmics totalment gastats i amb una estructura feixuga. Seguint la tradició del segle anterior, era una òpera en què tots els personatges tenien una importància similar, amb un nombre semblant d’àries, fet que obligava al compositor a interrompre constantment la trama amb l’ària de cada personatge. L’argument també tenia totes les característiques típiques de les òperes bufes antigues: múltiples confusions amoroses, o la disfressa d’un dels personatges com a turc per fer por als altres i castigar-los. De fet, a La pietra, aquest moment del fals turc, que no era altre que l’amo de la casa, es va fer molt famós.

Malgrat els problemes derivats del procés de creació, va ser un èxit immediat, que es va reflectir en 53 funcions durant la seva primera temporada, i fins i tot en l’última actuació set números van haver de repetir-se, a petició del públic.

El virrei de Napoleó a Milà, Eugène de Beauharnais, va quedar tan impressionat per l’òpera que va escriure al ministre de l’interior, “has d’aconseguir amablement que el mestre Gioachino Rossini sigui eximit del servei militar. Jo no m’atreveixo a exposar al foc enemic una vida tan preciosa, els meus contemporanis mai em perdonarien. Podem estar perdent un soldat mediocre, però salvem un geni de la nació”.

La trama es desenvolupa a la casa de camp del comte Asdrubale qui, per aconseguir casar-se amb una dona que l’estimi de debò, sotmet a proves a les tres aspirants disfressant-se de mercader turc i presentant-se com un creditor autoritzat a embargar tots els seus béns, cosa que aconsegueix allunyar els hostes frívols i paràsits, i comprovar la veritable amistat de Giocondo i Clarice. Per mitjà d’una altra disfressa, aquesta última aconsegueix assegurar l’amor del comte i arribar així al final feliç.